1. Densitat de diòxid de titani
La densitat del diòxid de titani (tio₂) varia segons la seva forma de cristall:
| Forma de cristall | Densitat (g/cm³) | Característiques |
|---|---|---|
| Rútil | 4.2 ~ 4.3 | Densitat més elevada, estructura de cristalls estables, excel·lent llum de la llum i resistència al temps |
| Anatasa | 3.8 ~ 3.9 | Densitat inferior, estructura de cristall més fluix, més reactivitat, adequada per a aplicacions fotocatalítiques |
2. Relació entre densitat i rendiment
Rutil (alta densitat)
Ofereix una potència amagada més forta i una millor durabilitat, que s’utilitza habitualment en recobriments exteriors, plàstics i materials de construcció.
Anatasa (baixa densitat)
El pes més lleuger, la major blancor i una major activitat, fent -la adequada per a recobriments interiors, cosmètics i materials fotocatalítics.
3. Resum
La densitat del diòxid de titani no només reflecteix el seu tipus de cristall, sinó que també té un paper clau en la determinació de les seves aplicacions.
Per a una gran durabilitat i resistència al temps → rutil
Per a un rendiment lleuger, de gran blancor o fotocatalític → anatasa
